Aquesta exposició recupera l’obra de joventut dels artistes Xavier Franquesa (Barcelona, 1947) i Salvador Saura (Molins de Rei, 1950), i s’ha plantejat com un diàleg entre les obres que van crear durant el període 1968-1973, en què van experimentar amb estructures i formes geomètriques i els conceptes d’hermetisme i simplicitat. 

Diverses intervencions de grans dibuixos performatius sobre paret, mutant orgànicament en l’espai, sintetitzen per primera vegada el sistemàtic laboratori de centenars d’ideogrames automàtics realitzats per Aureli Ruiz (Reus, 1959) entre el 2001 i el 2022. Les exploracions gràfiques de l’artista giren al voltant dels efectes dels fluxos desbordants —en l’era actual d’ineludible connectivitat— sobre la psique humana i entren en diàleg amb escenaris físics de restitució de la consciència.

Mirem diferent! Quina relació hi ha entre un triangle i una piscina? Activitat en família en la qual coneixerem el procés de creació d’aquests artistes i gaudirem d’una experiència pedagògica i lúdica al mateix temps, explorant els elements geomètrics i la fotografia com a mitjà experimental. 

En conversa amb l’artista, l’activitat permetrà conèixer el treball i el pensament creatiu d’Aureli Ruiz, que en aquesta exposició reflexiona sobre el sotmetiment global a la infomàquina contemporània i alhora introdueix espais de restitució de la consciència en aquest escenari d’atordiment digital.

La publicació planteja una reflexió sobre la relació dels centres educatius amb el seu entorn més proper i les comunitats que hi habiten, així com amb la societat en el seu conjunt. Aquesta reflexió també condueix a l’anàlisi sobre com els processos col·lectius de creació artística i culturals en general poden relacionar-se amb els entramats comunitaris dels quals l’escola pot formar part. El llibre descriu en detall alguns processos d’aquesta mena en què LaFundició ha estat implicada. 

La performance Ecosomàtica del lloc, que realitzarà Aureli Ruiz com a perllongament de la videoinstal·lació Dorsalitzar, vol desplegar un ritual de gestualitat somàtica sobre les parets de l’espai. Com una esquena d’un cos total, l’espai rebrà reparadores puncions performatives d’una llum guaridora, en una cerimònia simbòlica d’alerta, dany, fortalesa i cura que pretén contrarestar l'invasiu domini de l’ull que opera des del món digital. 

Aquesta acció servirà de cloenda de l’exposició que finalitza el dia 2 de novembre.