Alfons Flores (L’Hospitalet, 1957) ha desplegat una trajectòria original, des de la seva ciutat fins als teatres d’òpera més prestigiosos del món. L’any 1974, forma part de la companyia de teatre independent Grup d’Acció Teatral, GAT, i, a partir d’aleshores, ha construït espais imaginaris per a prop de dos-cents projectes teatrals i operístics. El 2024, el Centre d’Art Tecla Sala incorpora el llenguatge escenogràfic com una de les seves propostes integrades a les arts visuals contemporànies.
Una conversa en el marc del cicle Observatori Tecla Sala (2024) entre Sergi Aguilar (Barcelona, 1946) i Teresa Blanch, comissària de l’exposició “Mapes amètrics”, que permet aprofundir en el treball de l’artista a partir de l’experiència del viatge.
Juan de Andrés (Arévalo, 1941) va desenvolupar gran part de la seva obra a Barcelona, on va residir des del 1980 fins al 2011, abans de retornar a l’Uruguai, el seu país d’origen. Aquesta exposició va aplegar una àmplia selecció de les seves pintures, assemblages i escultures i prestava una atenció especial als treballs fets durant els darrers deu anys. El 2024 el Centre d’Art Tecla Sala produeix aquesta exposició on la seva pintura expandida estableix i trenca límits, ofereix desenvolupaments, desplegaments i valors que se solen identificar com a propis de l’arquitectura, la música i l’escultura.
Entrevista al crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, que explica l’antiga i llarga relació amb L’Hospitalet i la seva passió pel gravat, en aquesta producció del Centre d’Art Tecla Sala del 2023.
Una conversa en el marc del cicle Districte Tecla Sala (2023) entre Alba Mayol Curci (Barcelona, 1979) i Albert Mercadé, comissari de l’exposició “fontane”, que aborda la idea de la fragilitat dels cossos i dels volums ancestrals com a fonts generadores de matèria i sentit.
Acció artística d’Enric Maurí (Alfou, Cardedeu, Barcelona, 1957) realitzada durant la inauguració de la seva exposició “Tik Tok. L’impacte de l’economia global en els cossos”, produïda pel Centre d’Art Tecla Sala l’any 2023, en el marc del cicle Observatori Tecla Sala.
Una conversa en el marc del cicle Observatori Tecla Sala (2023) entre Enric Maurí (Alfou, Cardedeu-Barcelona, 1957) i Teresa Blanch, comissària de l’exposició “Tik Tak. L’impacte de l’economia en els cossos”, sobre la seva pràctica d’un accionisme alliberador que combina la instal·lació amb la performance per infiltrar-se en problemàtiques enquistades i donar resposta a múltiples disfuncions del dia a dia de la vida social.
Acció artística d’Enric Maurí (Alfou, Cardedeu, Barcelona, 1957) realitzada en la presentació de la publicació de la seva exposició “Tik Tok. L’impacte de l’economia global en els cossos”, produïda pel Centre d’Art Tecla Sala l’any 2023, en el marc del cicle Observatori Tecla Sala.
En el marc de l’exposició “Fatamorgana”, de Gino Rubert (Ciutat de Mèxic, 1969), retrospectiva produïda pel Centre d’Art Tecla Sala el 2022. L’historiador de l’art i galerista Artur Ramon va explorar les fonts des d’on es nodreix l’artista, com els retaules medievals, els espais metafísics de De Chirico o les piscines realistes de David Hockney, entre d'altres.
En el marc de l’exposició “Fatamorgana”, de Gino Rubert (Ciutat de Mèxic, 1969), retrospectiva produïda pel Centre d’Art Tecla Sala el 2022. La crítica d’art, comissària, dibuixant i baterista Mery Cuesta analitza l’obra Vanity Fair i el seu univers iconogràfic.
Frederic Montornés, crític d'art i comissari independent, proposa una visita guiada per l’espai expositiu entès com un llibre de relats curts que converteix les parets en fulls i les imatges en paraules. En el marc de l’exposició “Fatamorgana”, de Gino Rubert (Ciutat de Mèxic, 1969), retrospectiva produïda pel Centre d’Art Tecla Sala el 2022.
Una conversa en el marc del cicle Observatori Tecla Sala (2023) entre Salvador Juanpere (Vilaplana, Baix Camp, 1953) i Teresa Blanch, comissària de l’exposició “Perforar el temps”, que aborda la feina en els límits que aquests darrers anys s’ha centrat a cercar les idees que s’oculten darrere les imatges i concomitàncies d’interessos en el pensament d’artistes de totes les èpoques.
Afeli: del grec antic apó, ‘lluny de’, i helios, ‘Sol’, és el punt més llunyà del camí orbital d’un planeta respecte al Sol. Una entrevista de Javier Peñafiel a Rubèn Verdú (Caracas, Veneçuela, 1962), a propòsit de l’exposició “Els migdies d’Afeli”, produïda pel Centre d’Art Tecla Sala el 2022, que porta a reflexionar sobre el rol de la llum i de la mirada en la construcció del coneixement.
Performance de Vicens Vacca (Granollers, 1954) en el marc de la primera retrospectiva dedicada a Vicens Vacca, un dels artistes de referència de l’art sonor a Catalunya, produïda pel Centre d’Art Tecla Sala el 2021.
Una aproximació feta en el temps de la pandèmia de la COVID-19, que s’apropa a les imatges principals dels àmbits temàtics de l’exposició del cineasta, fotògraf i escriptor Carlos Saura (Osca, 1932-Collado Mediano, 2023), que va tenir lloc al Centre d’Art Tecla Sala, l’any 2020.
Una aproximació feta en el temps de la pandèmia de la COVID-19, que s’apropa a les imatges principals dels àmbits temàtics de l’exposició del cineasta, fotògraf i escriptor Carlos Saura (Osca, 1932-Collado Mediano, 2023), que va tenir lloc al Centre d’Art Tecla Sala, l’any 2020.
Una aproximació realitzada en el temps de la pandèmia de la COVID-19, que s’apropa a les imatges principals dels àmbits temàtics de l’exposició del cineasta, fotògraf i escriptor Carlos Saura (Osca, 1932-Collado Mediano, 2023), que va tenir lloc al Centre d’Art Tecla Sala, l’any 2020.
Una aproximació realitzada en el temps de la pandèmia de la COVID-19, que s’apropa a les imatges principals dels àmbits temàtics de l’exposició del cineasta, fotògraf i escriptor Carlos Saura (Osca, 1932-Collado Mediano, 2023), que va tenir lloc al Centre d’Art Tecla Sala, l’any 2020.
Crèdit de la imatge de la portada: ©? Carlos Saura. Sanabria, 1955. (VEGAP, Barcelona, 2020)
Els conjunts i les sèries d’obra sobre paper compreses entre els anys 2010 i 2013 de Joaquim Chancho (Riudoms, Tarragona, 1943). Una producció del Centre d’Art Tecla Sala que va tenir lloc el 2014.
L’any 2013 el Centre d’Art Tecla Sala va organitzar la primera retrospectiva del fotògraf Ferran Freixa (Barcelona, 1950-Sant Vicenç de Montalt, 2021), “Ferran Freixa. Fotografia 1973-2013”, que aborda quaranta anys de treball d'una obra silenciosa, extremadament refinada, fruit d'una veritable dimensió autobiogràfica.
Entrevista a Andrés Rábago (Madrid, 1947), que formava part de la retrospectiva que l’any 2012 va dedicar-li el Centre d’Art Tecla Sala, a partir dels seus tres heterònims; un artista capaç de senyalar amb més profunditat i clarividència la condició humana i el món en que vivim.
L’itinerari pictòric explicat per l’artista sobre el traç, el buit, el color i la intuïció, que són l’abecedari de l’obra de Jaume Ribas (Granollers, 1944) en el marc de la retrospectiva que el Centre d’Art Tecla Sala va dedicar-li l’any 2011.
Antoni Llena. SOS: senyals de fum des d'un subsol va ser, principalment, una gran teranyina de dibuixos confeccionada dia rere dia, des de l’any 2008, per Antoni Llena. D’aleshores ençà, en paral·lel amb altres projectes, l’artista, talment un aràcnid, va dur a terme una feina quotidiana, volgudament rutinària i exigent en el procés. Milers de dibuixos, fets sobre un paper intencionadament modest, que l’ocupaven obsessivament, es creaven com s’escriuen les pàgines d’un llibre.
El Centre d’Art Tecla Sala, juntament amb la Fundació Palau, va produir aquest singular projecte l’any 2011, per mostrar l’essència d’aquest treball.
