Al llarg de la jornada podrem conèixer aquest projecte i les produccions artístiques que han elaborat al llarg del curs 2023-2024.

Activitat familiar en el marc de l'exposició “Alfons Flores. L’Escenari prodigiós”, en la qual es podrà conèixer la feina d’aquest artista i escenògraf i gaudir d’una experiència col·lectiva, contextualitzada en el llenguatge de les arts escèniques, l’escenografia i el cos. Activitat per a totes les edats, a partir de 5 anys.

Visita comentada sobre l’exposició “Ver llover”. Una oportunitat per apropar-se a la proposta i poder conversar amb l’artista i la comissària.

Lectura dramatitzada de La casa de Bernarda Alba (de Federico García Lorca) i Maria Rosa (d’Àngel Guimerà), entre altres obres, en el marc de l’exposició “L’escenari prodigiós”. En col·laboració amb el grup de lectura teatral de la Biblioteca Josep Janés i el grup d’òpera de la Biblioteca Can Sumarro, amb l’objectiu de tenir una experiència conjunta al voltant de les obres i de les escenografies de l’artista Alfons Flores, en els últims dies d’aquesta mostra.

L’escenografia és l’art de construir espais imaginaris en un teatre o en qualsevol espai escènic on unes persones que actuen representen una obra o presenten una acció davant d’un públic. Tot pot convertir-se en escenografia, per mitjà de telons, objectes, maquinàries... o l’espai buit. La història de l’escenografia és tan antiga com la del mateix teatre.

La instal·lació principal de "Ver llover" és un prototip de font flamenca, l'enginyeria de la qual està composta per elements d'allò més variats i fins i tot inesperats: una tenalla, canyes, una roda de carro, les bombes d'aigua, elements de fontaneria, peces ceràmiques, un quadre sobre el qual goteja un dels brolladors... No és exactament la imatge idíl·lica i estereotípica d'una font flamenca. I, tanmateix, en aquesta font, disposada en format de diorama, hi ha condensat el paisatge flamenc de Víctor Jaenada (Barcelona, 1977).

Pilar Aymerich (Barcelona, 1943) inicia la seva trajectòria professional en la fotografia a finals dels anys seixanta, en el marc del tardofranquisme i la Transició espanyola. La seva càmera serà testimoni de manifestacions, vagues, celebracions i moviments socials, sempre des d’una consciència social, humanista i feminista.